The Project Gutenberg eBook of Las esposallas de la morta
    
This ebook is for the use of anyone anywhere in the United States and
most other parts of the world at no cost and with almost no restrictions
whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms
of the Project Gutenberg License included with this ebook or online
at www.gutenberg.org. If you are not located in the United States,
you will have to check the laws of the country where you are located
before using this eBook.

Title: Las esposallas de la morta

Author: Víctor Balaguer

Release date: April 30, 2024 [eBook #73502]

Language: Catalan

Original publication: Barcelona: Imprenta de la Renaixensa

Credits: editor digital Joan Queralt Gil


*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK LAS ESPOSALLAS DE LA MORTA ***

Las esposallas de la morta

Víctor Balaguer

1879

` Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l'Institut d'Estudis 
Catalans, com a part del projecte    Corpus Textual Informatitzat de la 
Llengua Catalana.`

> A la excelentissima senyora duquesa de la Torre

> Endressa Ves, donchs, trajedia mia, y dígali: "Oh deesa, oh flor, en
> colors rica més que tot altre flor, emperadriu de gracia, pubilla de
> bellesa, dáume, si us plau, posada, mes dáumela en lo cor, que, de vos
> inspirada, per vos, senyora mia, nasquí á la llum del dia, qu'es
> náixer al amor."

> V· B·

> Madrit, Maig de 1878.

**Personatjes.**

-   Julieta.
-   Romeu Monteschi.
-   Capuletti, pare de Julieta.
-   Conrat d'Arles, senyor provensal.
-   Fra Llorens, confés de Julieta.

(Senyors y cavallers de la casa de Capuletti, damas, servents, patjes.)

(La escena en Verona.)

## Primer quadro.

(La galeria del palau dels Capuletti, en Verona, oberta sobre'l jardí.)

(A l'esquerra, en primer terme, trevallada en la paret, una capelleta
bizantina ab l'imatje de la Verge il·luminada per una llántia de plata.
A pochs passos de la capella la porta de la cambra de Julieta.)

(Al fondo, la gran porta esculturada que comunica ab l'estrado, salas
d'honor y demés cambras del palau. Dos ó tres grahons donan accés a la
porta.)

(A la dreta, la barana y archs de pedra de la galería, que deixan véurer
l'horisont y los arbres del jardí. Los archs sostinguts per columnas.
Del primer arch, en lo primer bastidor de la dreta, arrenca l'ample
escala de marbre que baixa al jardí, ab dos grans estátuas, de peu sobre
sos pedestals, una á cada costat de l'escala. Las arcadas segueixen tot
lo llarch de la escena, fins á conclóurer en la paret del fondo, hont
s'obra la porta de las cambras interiors.)

(La capella bizantina de la Verge cau enfront de la escala, y enfront
també de las arcadas de la cambra de Julieta.)

(En las columnas de la galería y en las parets, arreus de cassa y
armas.)

(Es l'hora del crepúscul matinal, pero es de nit encara en la galería, y
la escena no té més llum que la que crema en la llántia, devant l'imatje
de la Verge.)

(Al aixecarse'l teló, s'ou lo cant de l'alosa. La escena permaneix
solitaria un rato, fins que s'obran las portas de la cambra de Julieta y
apareixen esta y Romeu, amorosament entrellassats de brassos.)

(Julieta, Romeu.)

Julieta: ¿Per qué deixarme vols, si es nit encara?

Romeu: Ja la nit ha passat. ¿Sents?... Es l'alosa, es l'alosa, cor meu,
nunci del dia.

Julieta: No es lo cant de l'alosa, vida mia, qu'es lo del rossinyol.
Cada nit canta desd'aquell magraner.

Romeu: ¡Ay! no, es l'alosa... Bé prou que la conech. La llum apunta, y
entre núvols de rosa, ja ve l'alba serena, vestida ab sas clarors d'or y
de grana, á portarte, en ofrena, lo primer bes del dematí, m'aymía. Es
l'hora de partir. La sort ho mana.

Julieta: ¡Ay si sempre fos nit y jamay dia!

(Romeu fa un moviment per partir, pero Julieta'l conté.)

Romeu: ¡Adeu!

Julieta: No encara. ¡Un instant més!

Romeu: ¡Julieta!

Julieta: ¡Un instant més tant sols!

Romeu: Ja'l cel s'aclara.

Julieta: ¡Si es negra nit, y ne será, si'm deixas, mes negra nit encara!

Romeu: Tens un cor d'or.

Julieta: Y te'l doní. Tenirlo voldria encara, per tornar á dártel'

Romeu: ¡Oh garsa de mon cor! Més saborosa no es pas la verge mel de las
abellas en son buch marletat, ni més hermosa la fresca rosa que del riu
al marge s'aixeca tremolosa, ni més llampant, dins d'una cambra obscura,
lo raig de sol que filtra per l'escletxa lo rajolí daurat de sa llum
pura... Mes ¡ay! no't vull mirar, no vull sentirte, que may llavoras
partiria...

(Julieta l'encadena, amorosida, en sos brassos, y li diu ab gran
tendresa:)

Julieta: ¡Vésten!

(Comensa á clarejar.)

Romeu: ¡Oh tendres, dolsos llassos! ¿Per qué fins á morir no m'heu
d'estrényer? ¡Manyaga de mon cor! Quant á mos brassos lo joy d'amor me
lliga, lo temps, lo sol, tot para y se retrassa.

Julieta: Prou que'l conech lo temps, y sé com passa. Ab tu ¡cóm vola!
Sense tu ¡cóm triga!

Romeu: Rahó tenias. Es nit negre y fosca. No es lo cant de l'alosa'l que
sentirem, sinó'l del rossinyol. Santa estimada, no es llum de dia, es
llum de las estrellas, la que ara nos cenyeix ab sa llassada per més
amor y més enveja d'ellas. ¡Que vingan ja! ¡Que vingan y que'm troven!
¿Qué'm fa la mort, si es en tos brassos, tendre poncella del amor, cel
d'esperansa? ¡Morir aquí, en tos brassos!... ¡Verge pura! Ni més gloria
té'l cel ni més ventura!

(Julieta, conmoguda al sentir parlar de mort, gira entorn sos ulls y
s'adona qu'es ja de dia clar.)

Julieta: ¡Ay sí qu'era l'alosa! Ja es de dia. ¡Fuig! ¡Vésten! ¡Vésten!

Romeu: ¡Amor meu!

Julieta: ¡Voldria véuret aquí, Deu meu, y véuret fora!

Romeu: Demá tornaré á vindrer, vida mia.

Julieta: ¡Demá!... ¡Qu'es trist demá pel cor qu'anyora! ¿Quants minuts
hi há d'aquí á demá?... ¿Quánts sigles?

Romeu: ¡Cor de mon cor!

Julieta: ¡D'aquí á demá... ¿Qué passa d'un jorn al altre?... Un sigle
d'agonía!... ¡D'un jorn á un altre jorn! Per corsecarse bé prou que n'hi
há d'un dia!... ¿Per qué ha de voler Deu que abismes d'odi als meus y
als teus separen?

Romeu: ¡Així'ls cels no m'amparen, si l'odi jo conech, dolsa estimada!
Desde que t'am, Julieta, mon ánima, d'amor tota embaumada, amors té per
tothom.

Julieta: Per tu no'ls tenen; y aquí mateix, hont tos amors nian, aquí,
palau y temple de tos somnis, aquí es l'alcássar hont per tu ne crian
odis més fers tos enemichs més sengles. ¡Sota'l mateix teulat l'amor y
l'odi! ¡Sota'l mateix teulat l'Angel Custodi y lo mal Esperit! La serp
que aguayta y lo gall vigilant! L'ira que vetlla y'l cor que plora!...
¡Aquí, Verge sagrada! un ánima á ton ánima abrassada, que viu de tu, per
tu y á tu s'entrega, y aquí també la rassa enorgullida que busca, en sos
rencors sempre més cega, ab tant afany ta mort com jo ta vida!

Romeu: ¡Angel de Deu!

Julieta: Fuig ja. M'esglaya véuret ab llum de dia.

Romeu: Mon tresor y joya, ets ma reyna.

Julieta: No só mes que ta esclava.

Romeu: M'emporto ton amor. (Prompte ja á partir.)

Julieta: Y més te'n guardo, qu'es mon amor la mar extensa y brava.
Quanta més aigua'n trauhen, més ne queda.

(Romeu comensa á baixar la escala del jardí. Julieta se recolza en lo
pedestal d'una de las estátuas mirantlo partir.)

Romeu: Adeu, ánima! (Baixant l'escala.)

Julieta: Adeu!

Romeu: No es á la tua, no es á la tua, estrella. A mon ánima ho dich,
que vas sens ella.

Julieta: (Lligada d'un bras á la estátua, é inclinantse sobre l'escala.)
¡Deu meu! Ja es dia fet! Amor, fuig, vola!

Romeu: Aqueixa llum no es la claror del dia. Es sols la de tos ulls, ¡oh
santa mia!

Julieta: (No abandona l'estátua fins haber desaparescut En Romeu de sa
vista.) ¿Per qué vens tan depressa, llum traidora? Y vosaltres també,
sombras volubles, ¿per qué fugir, per qué, quant de vosaltres amparo ne
té sols y de mos brassos?... ¡Quant ell se'n va, Deu meu, qué sola'm
quedo!... ¡Fuig, amor, fuig! La sombra ja no't vetlla, y'l dia't ven.
¡Oh sort malavirada, prompte en venir y tarda en retirarte!... (Sorpresa
per un pensament que li acut de prompte, y cambiant de tó.) ¡Claretat y
tenebras!... ¡Llum y fosca!... ¿Per qué's parteix lo temps en nits y en
dias? ¿Per qué no una nit sola, pero eterna, ab ell, per ell, y'ls dos
navegant sempre, de purs y honrats amors per una dolsa, serena mar, sens
onas ni riberas?... Tant sols las sombras de la nit desitjo, y la nit no
ve may... ¡Sempre es de dia! (Atravessa l'escena y s'acosta á la imatje
de la Verge.) Verge santa del cel, excelsa dama del paradís, conhort de
tota pena, estel de náufrechs y afligits, oh Verge, ¿quánt será,
quánt?... (S'ouhen veus confosas y drinch d'espasas. Julieta, ab gran
esglay, crusa rápidament l'escena y s'acosta á la galería.) ¡Deu meu!
¿Qu'es lo que sento?... Espasas!... Crits!... L'han vist... ¡Deu meu!
Me'l matan!

(Romeu, en desordre y sense espasa, apareix per l'escala del jardí.
Julieta se precipita en sos brassos.)

(Julieta, Romeu.)

Romeu: ¡Julieta!

Julieta: ¡Amor! Romeu, ¿qué tens? ¿Qué't passa?

Romeu: Sempre ingrata la sort. ¡Sort malastruga!

Julieta: ¿Per qué has tornat?

Romeu:(Escoltant.) Escolta... No, no'ls sento. Perderen ja mon rastre.

Julieta: ¿Te seguian?

Romeu: Los teus.

Julieta: ¿Qué volen, donchs?

Romeu: Ma vida.

Julieta: Es meva, y d'ells y de tothom jo la defenso.

Romeu: Ja del jardí tocava jo los límits, protejit del boscam per
l'ombradissa, quant al voltar la font de marbre, trovo d'un enlayrat
jovent l'alegra colla. Un d'ells me mira y envers mi s'avansa. Fujo;'m
segueix. Vull amagarme;'m busca; y ab mi encarantse, quant prop seu me
mira, "O es un feló, --me diu,-- lo qui s'amaga, ó es un Monteschi,
perque á ser un home, jamay evadiria á un Capuletti." Sento llavors
cremat mon front per l'ira y las mans per ma espasa, tota nua, qu'en
ellas, no sé cóm, trobí de sopte: lluytém com bons, lo ferro contra'l
ferro, ferms los punys, llamps los ulls, mudas las llenguas, jo
defensantme, ell embestint, y culpa, culpa meva no es pas, los cels ho
saben, si del combat ne fou sa mort lo terme. S'agropan sos companys, y
vint espasas me presentan á un temps traydora punta, mes llavors...

Julieta: (Sentint ramor.) ¡Calla!

(Quedan los dos inmóvils, escoltant. S'ouhen veus, partint del jardí.)

Romeu: Sí, son ells.

Julieta: Sos passos ressonan en mon cor.

Romeu: Son ells que venen, y só perdut.

Julieta: No pas mentres jo visca. (Obrint la porta de sa cambra y
senyalant l'imatje de la Verge.) Entra en ma cambra. Es un sagrat. Sa
porta á la Verge y á mi nos té per guarda.

(Romeu entra en la cambra.)

(Julieta, Capuletti, caballers, parents y servents de Capuletti.)

(Tots arrivan, ab la espasa nua, per la escala del jardí. Julieta s'ha
quedat inmóvil al costat de la porta de sa cambra, sense ser vista de
son pare, fins que la situació ho marca.)

Julieta: (Ap.) ¡Ah! ja era temps!

Capuletti: Fugí. Tot es inútil. Per avuy, donchs, torna á ta veyna,
espasa, que veyna jo't daré demá en los cossos dels inichs adversaris de
ma casa. (Enveyna sa espasa y tots ab ell.) ¡Que ab negres paraments ja
tot s'endole, balcons, estrado y portas: servents, patjes, guardians y
damas, tots de dol vestescan!... Sols jo no'l vestiré, que al cor lo
porto. ¡Que á sa memoria lur tribut rendescan, ó com traidors furtius
hontats ne sian, quants homens de ma lley y mon paratje segueixen mon
penó ó ab ell s'alian! ¡Que al mort tots vingan á prestar homatje! ¡Que
s'alce'l cadafalch en la capella cremant la cera y salmejant lo clergue;
al cel s'aixeque l'oració cristiana al tritllejar somort de la campana;
y en la torrassa arboris ma bandera, mes no la negra com de dol, la
roja, com de sanch y extermini missatjera!

Julieta: (Ap..) ¡Senyor Deu meu! ¿Qué passa?

Capuletti: ¡Oh miserable rassa, oh rassa malenada dels Monteschis, jo't
juro que ta sanch Verona entera ha de véurer un dia devallar pels
carrers en ample riera! ¡Y tu, oh riu de ma patria, tu, oh Adigi, la
eterna salvació negada'm sia y la terra á mon cos si, com prodigi de
secular recort, un jorn no donas al ample xoll de las corrents saladas;
per tribut de tas ayguas regaladas, la sanch Montescha á rogejadas onas!

Julieta: (Ap..) ¡Deu meu!

Capuletti: De ma venjansa lo sagell deixaré fins en las pedras com un
padró d'eterna remembransa. Jo sol, sol ab mas mans, sol ab ma ira, ¡oh
Tybul, oh mon fill! á ta memoria tinch d'alsar de cadávers una pira per
recort de ton nom y de ta gloria.

Julieta: ¡Tybul! Mare de Deu! (Capuletti s'adona de sa filla.)

Capuletti: ¿Ets tu, Julieta?

Julieta: ¡Tybul, oh pare, digau... ¡ay!... digáume! ¿Qu'es d'En
Tybul?... ¿Qu'es d'ell?...

Capuletti: L'occí un Monteschi.

Julieta: (Llensant un crit d'angunia suprema.) ¡Reyna dels set dolors!

Capuletti: Remémbrau, filla! ¡Remémbrau, donchs, per sempre! ¡En ta
memoria estenallada quede aqueixa historia de sanch dels teus, y aixis,
si un jorn l'oblidas, pudrirte pugas com carnussa llaga, cau de postemas
y de verms nissaga!

(Dits, Fra Llorens.)

(Fra Llorens arriva per la porta del fondo. A sas primeras paraulas
Julieta procura dominarse y dissimular sa turbació. Capuletti rep á Fra
Llorens ab majestat y afectant tranquilitat y calma.)

Fra Llorens: ¿Qu'es lo que passa aquí? Servents ni patjes he trobat al
entrar. Los fronts s'inclinan, y en torn distretas las miradas vagan.

Capuletti: Perdonáu, Fra Llorens. Si penas íntimas embargan nos sentits,
sempre á bon hora als llars amichs dels Capulétti arriva lo confés de ma
filla, que Verona per sos consells y sas virtuts admira.

Fra Llorens: Pus vos trobo reunits, mes que la causa ni sé ni entench,
en hora bona sia, que missatjer jo só de bonas novas, y'm plau ensemps
trobarvos pera dirlas. En nom jo vinch del príncep.

Capuletti: Sos designis son per nosaltres lleys.

Fra Llorens: Be'n fa de dias que ab llágrimas de sanch Verona plora lo
dol y desconhort de sas familias. Germans contra germans, sos fills més
nobles escampan ab sas lluytas fratricidas la sanch que per empresas més
crescudas y més altas virtuts, guardar deurian. En nom del príncep y
Verona parlo. Ja dels Monteschis han mimvat las iras, y ells, cedint los
primers, ells vos extenen d'amistansa y d'unió mans agradivas. Vostres
aliats serán, y será hereva de sos títols y glorias vostra filla, si'ls
vots se complan d'En Romeu Monteschi que á unir sa sanch á vostra sanch
aspira.

(Moviment general de sorpresa.)

Capuletti: (Dirigintse á Fra Llorens, pero sens perdrer de vista á sa
filla que permaneix inmóvil y muda á son costat.) ¿Monteschi, al fi,
cedeix?

Fra Llorens: Ell á sa patria sos greujes y venjansas sacrifica, y l'amor
d'En Romeu á sa Julieta, es l'arch de San Martí qu'en lo cel brilla.

Capuletti: (Afectant sempre calma y no perdent d'ull á sa filla.) ¿Per
esposa la vol?

Fra Llorens: Jo'us la demano en son nom.

Capuletti: (Apretant nerviosament la ma de sa filla y mirantla de fit á
fit:) Respon, donchs, Julieta.

Fra Llorens: Vida de pau eterna ne será la boda que amors encen y
enemistats termina.

Capuletti: (Sempre ab intenció, y tenint á sa filla de la ma.) ¡Respon,
filla!

Julieta: (Ap..) ¡Deu meu!

Fra Llorens: (Carinyosament.) ¿Julieta?

(Moments de silenci. Julieta, com si volgués contestar, alsa'ls ulls, se
troba ab la mirada fixa de son pare y baixa'l cap.)

Fra Llorens: (Sorprés.) ¡Calla!

Capuletti: Calla.

Fra Llorens: ¡Julieta!

Capuletti: (Contenint sempre á sa filla ab la mirada y apretantli la
ma.) Ni respondre's digna. Es ma sanch la que corra per sas venas.

Julieta: (Ap..) ¡Jo'm moro, mare mia!

(Capuletti deixa la ma de Julieta.)

Capuletti: Es be ma filla. La sanch dels Capuletti y dels Monteschi, ni
nats ni naixedors, may de sa vida, han de veurer unida y barrejada com
en lo camp ó en lo carner no sia!

(Dits, Conrad d'Arles.)

(Entra precipitadament en escena, venint del jardí y portant en la ma
una espasa nua, tenyida ab sanch.)

Conrad: Capuletti, senyors, d'aquest misteri daume la clau, si la teniu
vosaltres. Aquí, com de costum, me dirigia, quant, lo jardí al crusar,
tot en desordre ho trobí y tot revolt. Apareixia com si de rench de
justa y lluyta irada hagués sigut lo lloch aquell escena, desparada la
via, forsat lo clos y obert, l'herba folada, tenyida en sanch l'arena, y
en sanch també una espasa, allí oblidada.

Capuletti: Conrad, donáume'l ferro.

Fra Llorens: (Mirant l'espasa.) ¡Deu! ¿qué miro?

Capuletti: (Com ferit d'un presentiment, á Fra Llorens.) ¿La espasa
coneixeu?

Fra Llorens: Com si fos mia. Penyora d'amistat, ne fou un dia per mi
donada. Es d'En Romeu Monteschi.

Capuletti: Y de mon fill la sanch.

Fra Llorens: ¡Madona santa!

Capuletti: (Dirigintse als qu'están en escena.) Lo Monteschi'm demana ma
Julieta. Jo la dono, senyors, al de vosaltres que d'En Romeu, com lo
present de boda, posi á sos peus la testa ensangrentada.

Conrad: Jo accepto.

Fra Llorens: ¡Capuletti!

Julieta: ¡Oh cel! ¿qué diuhen?

Conrad: Compromís contret, donchs.

Capuletti: Paraula dada.

(Se donan la ma.)

(Cau lo teló.)

## Quadro segon

(La mateixa decoració.)

(Fra Llorens, Julieta.)

(Venen del jardí, seguint una conversa.)

Fra Llorens: Tot es inútil, tot. Un Capuletti ni's conmou ni's convens
de cap manera. May se'l vejé cedir, may de la vida, com may als rius
tornársen endarrera.

Julieta: Mes al menys finiré d'una vegada ab lo dolor que'm mata, y
abrassada á sos genolls, li podré dir: "¡Oh pare! mos ulls son brasas;
ja no ploran, creman. Mon cor de tant sufrir lo tinch á trossos. Mateume
sens pietat! Filla perduda, jo deshonrí la casa de mos avis... mes l'amo
avuy com may! Fadada y druda m'he dat dels meus al enemich... mes l'amo
avuy com may! Germana criminosa, del matador de mon germá só esposa...
¡y l'amo més que may! Matéume, oh pare! Jo l'am! jo l'am!... Dels meus
en sanch tenyida la ma me dona... ¡y jo li prench! De blasmes contra'ls
meus escaldada está sa boca... ¡y jo li beso!... Sos amors, sos odis,
son meus. May deixaré d'amarlo en vida, ni en mort tampoch, tampoch...
pero, matéume!"

Fra Llorens: ¡Oh criatura del cel! Un foll desvari torba avuy ta rahó, y
eixas paraulas á un Capuletti ditas, y á ton pare, per tú la mort, per
ell un crim serian. Un medi queda sols... mes ans, descóbram, descóbram
de ton pit lo secret íntim, y á ton confés respon. Julieta, filla,
l'amor que avuy te migra y te devora, l'amor que sents per En Romeu
Monteschi, ¿pots arrencar del cor?

Julieta: Arrencarian primé lo mon de sas arrels. Cent voltas que jo
tornés á náixer, l'amaria. Es ma vida es ma sort. Es jo. Ne tarda, y'm
mata la tristor. Ve, y l'alegría també'm mata llavors. Me té á remensa,
y remensa no vull mentres jo visca, qu'es ell ma voluntat y es ell ma
pensa. Quant ve, palau, cambra y jardins se tornan un paradís, y quant
se'n va y me quedo... me quedo ab ell també, que tot me parla, tot me
parla aquí d'ell. Aqui respiro dels amors las ardentas alenadas; amor es
tot quant toco, tot quant miro; l'amor ne viu aquí, per tot se'l trova;
está en la terra, está en lo cel, en l'aire; canta ab l'aucell, brilla
en lo sol, rodola per l'espay lluminós al raig del dia; se'l veu, se'l
ou, se'l sent, en lo que vola manyach colom que vers los cels fa via, en
lo bruelar del vent, en la domdada brisa que oreja la fullosa selva, del
cel encés en l'ignea soleyada, de fresca font en l'aygua que destil·la,
cada matí en la gota de rosada, cada nit en la estrella que titil·la, y
sempre aquí, en lo cor, gormant, indómit, prompte á saltar d'un bot, en
acomesa, com famolenca fera agullonada que ab sas garras y dents desfá
la presa.

Fra Llorens: Julieta, filla, calmat! A tas penas jo trovaré conhort. De
pau y ditxa encara trobarás horas serenas, Deu ajudant, si mos consells
segueixes. Jo tot ho probaré pera salvarte de tant greu punyiment y
desventura. Deu, qu'en mon cor llegeix, sab be qu'es guia de mos intents
la rectitut mes pura. M'han dit, Julieta, qu'es avuy lo dia, avuy, dins
pochs moments, quant vol ton pare donarte per esposa á En Conrad
d'Arles.

Julieta: Sa voluntat m'ha fet saber, y ab ella ma sentencia de mort. Ja
ne té esposa, pare meu, lo sepulcre.

Fra Llorens: (Mirant ab rezel á totas parts, com per assegurarse de que
ningú'l sent, y baixant la veu.) Lo sepulcre vida nova't pot dar. Felis,
ditxosa, podrias ser encar', si Deu volia permétrer que tu fosses un
cadáver per unas horas sols, sols per un dia.

Julieta: No, per un dia no, pare. Per sempre. ¡Morir, Senyor, morir!
Benehit sia lo Deu dels cels si aquest plaher me dona! ¡Que felís he de
ser quant al sepulcre me baixen las donzellas de Verona!

Fra Llorens: No parles pas així. Deu es qui guarda lo secret de la mort
y de la vida, y en sas mans está tot. Jo, si ell m'ajuda, ta sort
traidora puch girar; salvarte jo puch encara, y, morta, alsar ta llosa,
per d'En Romeu als brassos entregarte, si aymant sempre fidel, fidel
esposa. Escoltam bé. Posada l'esperansa ne tinch en una trama
misteriosa. Quant ja del himeneu los sagrats cántichs la ceremonia
anuncien, quant ta pena ne sentes créixer caminant al ara, beu sens
titubejar, sens por, serena, lo que conté aquest pom.

(Li dona un pom que Julieta pren ab alegría)

Julieta: ¡Es un veneno!

Fra Llorens: Deu no ho vulla, ma filla. Es un narcótich que aparensas de
mort tant sols ne dona.

Julieta: ¡Pero no'm matará! (Ab decaiment y tristesa.)

Fra Llorens: Mort aparenta del himeneu lo llas ne vindrá á rómprer.
Pálida quedarás, sens sentit, muda, sens alé ni calor, y, entrenyoradas,
baixarán ton cadáver las donzellas á la maysó de las eternas sombras.
Allí aniré á buscarte.

Julieta: Pero, pare, ¿y mon Romeu?

Fra Llorens: Jo't portaré á sos brassos. Fes lo que't dich, y de tos
ulls, ma filla, esborra'l plor que avuy los ennuvola. Confia en Deu,
Julieta.

Julieta: ¡Oh, pare, pare!

Fra Llorens: Deu tot ho pot. Ell obrirá'l sepulcre hont te creurán per
sempre soterrada, y de ta falsa mort al rompre'ls llassos, més amada que
may y enamorada, de ton espós te trovarás en brassos.

(Fra Llorens acompanya á Julieta qu'entra en sa cambra.)

Fra Llorens: ¿Será felís? Que Deu ho vulla, y vulla perdonarme també!...
No hi ha altre medi. Si erro, Deu meu, preneu mon erro en compte, que
véurerla felís tant sols desitjo. Segur es lo narcótich. Aparensas li
donará de mort, y quant, vestida tota de blanch, de rosas coronada, á
sepelirla baixen á la fossa, poch han de créurer qu'es sa mort sa vida y
que á bodas la portan. Deu me done, com fe ne tinch, forsas bastants.
Deu vulla que tot sia per bé y que tot reixia!

(Va per sortir y se trova ab En Capuletti, que vé del interior del
palau.)

(Fra Llorens, Capuletti)

Capuletti: Deu guarde á Fra Llorens. La ceremonia vingué tal volta á
honrar.

Fra Llorens: Ja m'ho digueren; ja'm digueren, senyor, que de ta filla la
má d'esposa á un estranger ne donas, no á un noble varonés, com las
lleys manan.

Capuleti: Conrad no es estranger. Si de Provensa devall lo cel es nat,
també Verona desde nin lo coneix, que aquí vingueren, proscrits los
seus, á demanar un dia nou cel y novas llars y nova terra. Son nom, sos
fets, son cor lo recomanan, qu'es tot en ell enter, tot en ell noble. Es
ardit y valent, d'or sa paraula, y la que aquí'm doná, no fa tres dias,
será cumplida avans que las tenebras hajen la terra enmantellat vint
voltas. Mon fill será venjat, espós ma filla ne tindrá y protector, y
quant jo muyra, cap tots los meus y gloria mon llinatge.

Fra Llorens: (Com si parlés sol.) ¡Quánt millor, quánt millor, oh Deu,
no fora de la patria en las aras benehidas tots los rencors sacrificar y
greujes, y, sa gloria guaytant, finir sos bandos! May ocasió que á vots
més alts responga.

Capuleti. ¿Y mon fill? ¿Y sa sanch? Y las dels nostres encara errants y
no venjadas sombras? No potser, pare. En tant Varona visca, viurán sos
bandos y viurán sos odis. Avans lo cel se tocará ab la terra.

(Fra Llorens, Capuletti, Conrad d'Arles. Poch després Julieta. Damas
pertanyents a la casa de Capuletti. Algunas nobles donzellas de Verona,
vestidas de blanch. Servidors y patjes portant la bandera y l'escut de
Capuletti.)

(Venen tots del interior y s'extenen per la galería. Las donzellas
entran en la cambra de Julieta y als pochs instants tornan á surtir ab
ella. Capuletti se separa de Fra Llorens y's dirigeix á rebre als
hostes.)

Capuletti: Senyors, que Deu vos guarde y ab mí sia! Ja de mon fill, de
mon Tybul, las restas en pau descansan dins lo lloch hont jauhen,
cayguts com ell en camp obert, sos avis. Ne venjarém sa mort, mes ans,
es forsa deixar segurs mon nom y mon llinatge. Espòs dono á ma filla. En
Conrad d'Arles la plassa de mon fill avuy ocupa, (Apareix Julieta ab sas
donzellas.) y ell ne será, si caich, de ma venjansa y de ma casa hereu.
L'ara'ns espera. Las antorxas mateixas del mortuori ne serán las
antorxas de las noces. Conrad, la má dona á ta nuvia. (A Conrad d'Arles.
A Fra Llorens y als demés.) Pare, vosaltres tots també, seguiume al
temple.

(Conrad s'acosta á Julieta que's deixa péndrer la má.)

Conrad: ¡Julieta, mon amor!

Julieta: (Ap..) ¡Deu meu! ¡Jo'm moro!

Fra Llorens: (Ap..) Sa palidesa ho diu. Begué'l narcótich.

(Moviment general. Tots obran pas á Capuletti, que avansa'l primer,
seguit de sa filla, conduhida, més morta que viva, per En Conrad. Fra
Llorens y tots los demés segueixen. Aixís que arrivan á la porta del
fondo trovan de peu, cruzat de brassos, á n'En Romeu. Julieta llansa un
crit, se despren de la má d'En Conrad y retrocedeix espavordida, fins á
cáurer mitj desmayada en brassos de las donzellas. Fra Llorens
s'aproxima á ella, com per ampararla. Capuletti y Conrad posan má á la
espasa.)

(Dits, Romeu)

Romeu: ¡Endarrera tothom, los qui al martiri la víctima portau! Tots
endarrera, manifassers d'un himeneu sacrílech! Sol jo aquí, de ma casa y
ma bandera, sol jo, de ma maynada, vos repto á tots, oh rassa
enfolleida, sols en bausía y desserveys mestrada! Sa vida'm porti lo qui
vol ma vida, quant vinga per ma testa ensangrentada! Veniu á mí! Jo só
En Romeu Monteschi!

Capuletti: Deu te porta! (Desenveynant sa espasa.)

Romeu: Ab ell vinch.

Capuletti: Sí, Deu te porta, lo vampir de ma sanch! Benehit sia qui á
mon furor t'entrega. Dexáunos lluytar, donchs! Deu me l'envia! Matador
de mon fill, ja fores! ¡Prega!

Romeu: Sou vell. No lluyto ab vos. Deixáu que lluyten los qui sanch més
ardent y forsa tenen. No sou vos, ne son ells los qui jo repte.

(Capuletti, extenent sa espasa, conté als que volen precipitarse sobre
En Romeu.)

Capuletti: Y jo, son cap, jo, que só tots, accepto. Posa un mos á ta
boca que blasfema... Y tots vosaltres, quiets! Obriunos plassa!
(Dirigintse á En Romeu y senyalant als seus ab la punta de la espasa.)
No es més ardent sa sanch. ¡Si ma sanch crema! Ni son més forts tampoch.
¡Jo só ma rassa!

Romeu: Ma lluyta ab vos sacrílega seria, que aquí vinguí á buscar la
esposa mia.

Capuletti: ¡Ta esposa!

(Sorpresa general. Julieta se despren dels brassos de las donzellas y
avansa, pero casi ja sens forsas.)

Julieta: Sí... jo... só...

Capuletti: ¡Tú!... ¡Tú, traidora! ¡Malehit lo jorn en que engendrada
fores!

(Julieta a qui mancan de cop las forsas, cau en brassos de las
donzellas. Capuletti tracta de precipitarse sobre ella, espasa en má,
pero Fra Llorens s'interposa.)

Fra Llorens: ¡Abaix, abaix lo ferro, parricida! (Detenint á Capuletti.)

Capuletti: ¡Un jorn de massa haurá tingut ma vida! (Se deté devant de
Fra Llorens y baixa la espasa, pero al moment, buscant objecte sobre que
descarregar sas iras, se gira y's dirigeix contra En Romeu, brandant la
espasa.) Terminen mos rencors d'una vegada. ¡Vina á mí, donchs, oh rassa
condemnada, de ma casa y dels meus sempre enemiga!

(Romeu desenveyna sa espasa per defensarse, pero en lo mateix instant en
que van á cruzar lo ferro, s'avansa Fra Llorens, s'interposa entre'ls
dos y diu ab solemnitat, senyalant á Julieta que apareix com morta en
brassos de las donzellas.)

Fra Llorens: Respectau son cadáver. Deu, oh bandos, Deu avuy ab sa mort,
Deu vos castiga!

(Quadro.)

(Cau lo teló.)

## Quadro tercer

(Sepultura dels Capuletti. Lo mausoleu de Julieta, al cual se puja per
unas gradas de marbre. Sepulcres.)

(Julieta dormida en lo mausoleu, cuberta ab una mortalla.)

(La escena fosca fins qu'entra En Romeu portant una antorxa encesa que
clava en un garfí de la paret.)

(La escena sola uns instants. Romeu entra dirigint vagas y errants
miradas entorn, sense véurer lo sepulcre de Julieta fins que'ls versos
ho indican.)

(Julieta, Romeu.)

Romeu: ¡Oh mort, jo vinch á tú! Si tots te fugen, jo vinch tranquil,
seré, lo cor en festa, com un espos als brassos de la esposa. Prepara
tos altars, tas alimarias, y tos donzells d'honor. May en tas gestas cas
semblant ne tingueres d'aytal hoste. Deseixit de la vida, que rebujo, jo
vinch á ton palau, mort encisera, jo vinch á celebrar mas esposallas.

¡La mort!... ¿Y qu'es la mort?... ¿Deixar de víurer? No pot ser. Lo cos
mor, mes no pas l'ánima... Se diu que'ls morts se migran y s'anyoran...
Es que los morts no parlan, pero senten. Jo donchs sinó: jo be so mort,
y sento.

Quant he passat pel mitj d'aqueixos réngles de fredas tombas, los qu'en
ellas jauhen, tot mirantme passar, pensant ne deyan: "¿Que busca aquí un
Monteschi?... Via fora! Via fora'l matador! Lluny de nosaltres! La rassa
d'aquets morts no es pas la sua!"

¡Perdó, sagradas ombras! ¡Perdó, oh ánimas, que sota d'eixas voltas
tenebrosas vagau entorn de sendras qu'encarnareu! Dormiu tranquils en
vostres llits de pedra, oh nobles Capulettis! No es sacrílech aquell que
avuy á vostras tombas baixa per restar ab vosaltres. Só dels vostres,
pus ja som tots d'una mateixa mena, y amors, no malvestats, aqui me
portan.

Per ella vinch tant sols. Ne vinch á dirli, com avans cada nit: "Jo
t'am, Julieta!" Des que som morts jo no li he dit encara. A dirli vinch
lo que li he dit en vida. Vinch á esposarla mort, y per ofrena, vida y
amor, y cos y cor li porto.

Ja que aquells de la terra no volgueren, ja que'ls vius á mas bodas se
negaren, ton ara dressa, oh mort, prentne una tomba per pedra del altar,
encen per ciris tas llantias sepulcrals, comensa'l reso, y vingan tots á
mas mortuorias nupcias, tots cuants d'aquest palau, vagadius hostes, los
espays umplan y'ls sepulcres poblan.

¡Eh! deixondaus, vosaltres!... Capulettis, despertau! Enguanyats ab vos
mortallas, veniu tots en aplech, que jo'us convido á mas bodas de mort
ab vostra hereva! (Pausa. Romeu registra la escena.) Mes, ¿hont pot ser?
¿Hont es ma desposada? Julieta, ¿hont ets?... ¿Hont ets, oh morta meva?
(Repara en lo mausoleu.) ¡Ah! Ja la veig... allí... allí que, inmoble,
sols ab mi pensa y ab sa pensa'm busca, com jo, que ja só mort, sols
penso ab ella. (Avansa fins al peu de las gradas.) Julieta, ¡pobre
mártir! de ta vida la casta flor y l'ignoscencia santa, pels aires jo
esbaltí, tot fet á trossos, lo jorn aquell de febre y de follía en que
llas de ton cos foren mos brassos. No debia un mortal, ni en son
desvari, alsarse fins á tú, coloma santa, esbarriada pel mon, del cel
caiguda.

Aquí'm tens ja, Julieta. (Puja al mausoleu, retira la mortalla y apareix
Julieta.) ¡Deu! Qu'hermosa!... ¿Com estás tan hermosa, morta mia?... Me
semblas viva... ¿Ne será que'l Geni d'aquest palau de nit, que n'es la
casa pairal dels morts, te vol per dama sua? Prou que m'ho deya ja ma
gelosia. Per ço só aquí. Per ço he vingut. Ni Genis ni mortals ja
t'arrancan de mos brassos! Una vegada teu, só teu per sempre: una vegada
meva, ets sempre meva en vida com en mort; que com partirem un jorn lo
tálam, partirem la tomba. (Beu lo verí contingut dins un pom, que tira.)
Donada está la sort... Y ara, si'l Geni d'aquest palau de nit te vol per
sua, á tos costats eternament, per guarda, tas virtuts me tindrán y ta
bellesa. (Pren una ma de Julieta, que besa y guarda entre las suas.)
Angel de mon amor, si Deu volia que jo sentís ta veu, ans que despresa
ne sortis de mon cos l'ánima mia; si á ta veu amorosa repetir, falaguera
y carinyosa, aquell Jo t'am! de nostres nits sentia, l'ánima d'En Romeu,
ennuvolada ab ton encens d'amor, se'n pujaria del cel fins á la volta
platejada. (Moments de silenci. De prompte, sólta la ma de Julieta,
qu'ha fet un moviment, y se deixa cáurer, esbalahit, per las gradas del
sepulcre, retrocedint fins á mitja escena.) ¡Eternitat de Deu!... ¿Es
que'l veneno ja torba mos sentits, ó es que deliro?... ¿Es que no es lo
que toco y lo que miro?... Aquella ma he sentit, estremehida, dins la
mia agitarse y conmoguda, com si fos que la mort ne tingués vida!
Visions jo veig per tot, fantasmas mudas ab sangrentas mortallas
rebossadas, y de foch sento ardentas alenadas y veus estranyas pels
espays perdudas.

Julieta: (Que comensa á tornar en sí y lluyta ab sa sopor.) ¡Romeu!

Romeu: (Estremintse, pero sense girarse, com si cregués que la veu ve
del alt.) ¡Sa veu! La veu de ma Julieta!

Julieta: (Incorporantse ja en son llit de pedra.) Romeu, ¿hont ets?

Romeu: ¡Sa veu!

Julieta: Romeu! ma vida!

Romeu: Deu m'ha escoltat. Es l'ánima que'm crida.

(S'agenolla en éxtasis, com esperant tornar á sentir la veu. Julieta,
sentada ja en son sepulcre, comensa á baixar y passeja per la escena sa
mirada, com per donarse compte del lloch hont se trova.)

Julieta: (Parlant ab ella mateixa.) ¡Hont só!... Hont me trovo?... ¡Deu
del cel! ¡Quin somni, quin somni mes estrany!... Deu meu! ¿Qué miro?
Procura recordar ma pensa inquieta... Sepulcres!... Una antorxa!...
¡Verge pia! Viva m'han enterrat! (Alsant la veu.) ¡Romeu!

Romeu: (Sempre ab creensa de que la veu baixa de l'alt.) Julieta, ja
vaig!... ja vaig!... No só ben mort encara.

(Julieta acaba per distingir á son amant á la llum de l'antorxa, baixa
precipitadament las gradas, y's dirigeix vers ell, que s'alsa
retrocedint com al aspecte d'una visió.)

Julieta: ¡Romeu, Romeu, llum de la vida mia! Fra Llorens m'ho digué. Ara
ho recordo. "Deu tot ho pot. Ell obrirá la tomba hont tots demá te
creguen sepultada, y de ta mort ficticia al rompre'ls llassos, mes amada
que may y enamorada, de ton espós te trovarás en brassos."

Romeu: ¡Ay no, no'm desperteu!

Julieta: Ell te diria: "Baixa al sepulcre en busca de ta esposa. Morta
la creuhen tots. Baixa. No tardes. Jo li doní un narcótich."

Romeu: ¡Deu! Qu'escolto!

(Romeu, desde las darreras paraulas de Julieta, s'ha anat acostant, casi
d'espatllas, al sepulcre, sens pérdrer de vista á sa aymía, que va
seguint sos moviments. Al arrivar al mausoleu, puja las gradas, tira de
la mortalla y la palpa y arruga com per assegurarse, y al convéncers de
que'l sepulcre está desert y que no existeix lo cos, baixa
apresuradament per llansarse als brassos de Julieta.)

Julieta: (Seguintlo.) ¡De mi t'apartas mon amor!

Romeu: (Baixant del mausoleu, ab transport, fora de sí.) ¡Julieta!
¡Julieta, tresor meu! Oh! parla! parla! Qu'escolti jo ta veu! Per Deu
que'm parles!

Julieta: ¡Oh mon Romeu, Romeu! Lo cel encara tresors nos guarda de
delicia pura. Ne tornaran, Romeu, fonts d'alegría, aquells instants de
pler y de ventura ab sas horas de joy y de follía, aquellas nits de
febres xardorosas, nits encesas d'amor, nits embaumadas dels jardins per
las brisas odorosas, y per l'alosa, al apuntar lo dia, ab goigs d'amor y
gratitut cantadas. ¡Qué dolsas han de ser ara y qué téndres las castas
horas dels amors! Unidas las mans per l'ara, com per Deu las vidas,
crusarém lo camí de l'existencia banyats en llum d'amor, com l'au que
vola se banya en llum de sol, y de l'essencia nudrintnos del amor y sa
dolsura, mes felís nostra vida quant mes pura, llavors cada matí, com
obra pía, com vot d'excelsitut y de ventura, al Deu del cel, confós dins
l'armonía que s'alsa en tot lo mon al naixe'l dia, elevarán en oració
amorosa, nos cors sos himnes y son cant l'alosa.

Romeu: No'm parles pas aixís. Ta veu, Julieta, n'es per mon cor la mes
cruzel punyida. No, no'm parles aixís!

Julieta: Pena secreta jo llegesch en tos ulls... ¿Qué tens, ma vida?...
perque, no'n dubtes, tu ets ma vida!...

Romeu: Tota jo te l'he consagrat, entera y pura. Mes tu no pots
compéndrer... Jo't contava exánim, freda, dins la tomba... En ella mos
ulls, mos ulls t'han vist... Sentí llavoras d'un greu dolor la esquerpa
esgarrapada; creguí acabadas ja per mi las horas de vida, sensa tu no
desitjada; y desvanit, perdut, foll y frenétich, he volgut...

Julieta: (Ab afany.) ¿Que volgueres?

Romeu: (Sentintse defallir, cayent sobre las gradas del mausoleu, y
apartantla.) ¡Vésten!... ¡Vésten! T'aborresch.

Julieta: ¡Oh! Romeu!

Romeu: No, no... ¡Perdona! Jo t'am!... mes... vésten, vésten! (Cau com
mort.)

Julieta: Desvarieja! (Veyentlo inmóvil, com si fos mort, cridant y
trontollantlo.) ¡Romeu! Romeu! Qué tens?... Oh! parla! parlam!

Romeu: (Incorporantse.) ¡Oh! tu no saps... no saps lo que sufria! ¿Qué
haurias fet, qué haurias fet, oh dona, si mort m'haguesses vist?

Julieta: A ton sepulcre per compartirlo ab tu, baixat hauria!

Romeu: Pus jo creguí en ta mort.

Julieta: Justicia eterna!

Romeu: (Revolcantse ab las ansias de la mort.) Vaig á morir quant mes lo
cor t'adora.

Julieta: Jo't seguiré.

Romeu: M'abraso viu... M'ofego! Foch n'es d'infern, Senyor, lo que'm
devora!

Julieta: (Corrent desatentada per la escena.) ¡Socós! Socós! Socós!

Romeu: Per Deu, Julieta, per Deu... ta ma!... dónam ta ma! No'm deixes!

Julieta: (Acudint á Romeu, agenollantse á son costat, alsantli'l cap y
donant crits de socós de quant en quant.) ¡Oh jo no vull!... no vull...
no vull que mores! ¡Socós! Socós!

Romeu: Ja es tart. Tot es inútil. Só mort... Adeu... adeu... Julieta
mia! (Cau mort.)

Julieta: Ingrat! ¿Y'm deixas?... No será. La via jo seguiré que m'ha
ensenyat ta estrella. (Buscant una arma ab que ferirse, veu lo punyal
qu'En Romeu porta á son cinto y lo desenveyna.) ¡Un arma!... ¡Oh, punyal
sant!... Aquí, arma mia, ta veyna tens. ¡Robellat, donchs, en ella!

(Se clava'l punyal en son pit y cau sobre'l cos d'En Romeu.)





*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK LAS ESPOSALLAS DE LA MORTA ***


    

Updated editions will replace the previous one—the old editions will
be renamed.

Creating the works from print editions not protected by U.S. copyright
law means that no one owns a United States copyright in these works,
so the Foundation (and you!) can copy and distribute it in the United
States without permission and without paying copyright
royalties. Special rules, set forth in the General Terms of Use part
of this license, apply to copying and distributing Project
Gutenberg™ electronic works to protect the PROJECT GUTENBERG™
concept and trademark. Project Gutenberg is a registered trademark,
and may not be used if you charge for an eBook, except by following
the terms of the trademark license, including paying royalties for use
of the Project Gutenberg trademark. If you do not charge anything for
copies of this eBook, complying with the trademark license is very
easy. You may use this eBook for nearly any purpose such as creation
of derivative works, reports, performances and research. Project
Gutenberg eBooks may be modified and printed and given away—you may
do practically ANYTHING in the United States with eBooks not protected
by U.S. copyright law. Redistribution is subject to the trademark
license, especially commercial redistribution.


START: FULL LICENSE

THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE

PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK

To protect the Project Gutenberg™ mission of promoting the free
distribution of electronic works, by using or distributing this work
(or any other work associated in any way with the phrase “Project
Gutenberg”), you agree to comply with all the terms of the Full
Project Gutenberg™ License available with this file or online at
www.gutenberg.org/license.

Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg™
electronic works

1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg™
electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
and accept all the terms of this license and intellectual property
(trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all
the terms of this agreement, you must cease using and return or
destroy all copies of Project Gutenberg™ electronic works in your
possession. If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a
Project Gutenberg™ electronic work and you do not agree to be bound
by the terms of this agreement, you may obtain a refund from the person
or entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.

1.B. “Project Gutenberg” is a registered trademark. It may only be
used on or associated in any way with an electronic work by people who
agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few
things that you can do with most Project Gutenberg™ electronic works
even without complying with the full terms of this agreement. See
paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project
Gutenberg™ electronic works if you follow the terms of this
agreement and help preserve free future access to Project Gutenberg™
electronic works. See paragraph 1.E below.

1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation (“the
Foundation” or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection
of Project Gutenberg™ electronic works. Nearly all the individual
works in the collection are in the public domain in the United
States. If an individual work is unprotected by copyright law in the
United States and you are located in the United States, we do not
claim a right to prevent you from copying, distributing, performing,
displaying or creating derivative works based on the work as long as
all references to Project Gutenberg are removed. Of course, we hope
that you will support the Project Gutenberg™ mission of promoting
free access to electronic works by freely sharing Project Gutenberg™
works in compliance with the terms of this agreement for keeping the
Project Gutenberg™ name associated with the work. You can easily
comply with the terms of this agreement by keeping this work in the
same format with its attached full Project Gutenberg™ License when
you share it without charge with others.

1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern
what you can do with this work. Copyright laws in most countries are
in a constant state of change. If you are outside the United States,
check the laws of your country in addition to the terms of this
agreement before downloading, copying, displaying, performing,
distributing or creating derivative works based on this work or any
other Project Gutenberg™ work. The Foundation makes no
representations concerning the copyright status of any work in any
country other than the United States.

1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg:

1.E.1. The following sentence, with active links to, or other
immediate access to, the full Project Gutenberg™ License must appear
prominently whenever any copy of a Project Gutenberg™ work (any work
on which the phrase “Project Gutenberg” appears, or with which the
phrase “Project Gutenberg” is associated) is accessed, displayed,
performed, viewed, copied or distributed:

    This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and most
    other parts of the world at no cost and with almost no restrictions
    whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms
    of the Project Gutenberg License included with this eBook or online
    at www.gutenberg.org. If you
    are not located in the United States, you will have to check the laws
    of the country where you are located before using this eBook.
  
1.E.2. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is
derived from texts not protected by U.S. copyright law (does not
contain a notice indicating that it is posted with permission of the
copyright holder), the work can be copied and distributed to anyone in
the United States without paying any fees or charges. If you are
redistributing or providing access to a work with the phrase “Project
Gutenberg” associated with or appearing on the work, you must comply
either with the requirements of paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 or
obtain permission for the use of the work and the Project Gutenberg™
trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or 1.E.9.

1.E.3. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is posted
with the permission of the copyright holder, your use and distribution
must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any
additional terms imposed by the copyright holder. Additional terms
will be linked to the Project Gutenberg™ License for all works
posted with the permission of the copyright holder found at the
beginning of this work.

1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg™
License terms from this work, or any files containing a part of this
work or any other work associated with Project Gutenberg™.

1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
electronic work, or any part of this electronic work, without
prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
active links or immediate access to the full terms of the Project
Gutenberg™ License.

1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary,
compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including
any word processing or hypertext form. However, if you provide access
to or distribute copies of a Project Gutenberg™ work in a format
other than “Plain Vanilla ASCII” or other format used in the official
version posted on the official Project Gutenberg™ website
(www.gutenberg.org), you must, at no additional cost, fee or expense
to the user, provide a copy, a means of exporting a copy, or a means
of obtaining a copy upon request, of the work in its original “Plain
Vanilla ASCII” or other form. Any alternate format must include the
full Project Gutenberg™ License as specified in paragraph 1.E.1.

1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
performing, copying or distributing any Project Gutenberg™ works
unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.

1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing
access to or distributing Project Gutenberg™ electronic works
provided that:

    • You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
        the use of Project Gutenberg™ works calculated using the method
        you already use to calculate your applicable taxes. The fee is owed
        to the owner of the Project Gutenberg™ trademark, but he has
        agreed to donate royalties under this paragraph to the Project
        Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments must be paid
        within 60 days following each date on which you prepare (or are
        legally required to prepare) your periodic tax returns. Royalty
        payments should be clearly marked as such and sent to the Project
        Gutenberg Literary Archive Foundation at the address specified in
        Section 4, “Information about donations to the Project Gutenberg
        Literary Archive Foundation.”
    
    • You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
        you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
        does not agree to the terms of the full Project Gutenberg™
        License. You must require such a user to return or destroy all
        copies of the works possessed in a physical medium and discontinue
        all use of and all access to other copies of Project Gutenberg™
        works.
    
    • You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of
        any money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
        electronic work is discovered and reported to you within 90 days of
        receipt of the work.
    
    • You comply with all other terms of this agreement for free
        distribution of Project Gutenberg™ works.
    

1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project
Gutenberg™ electronic work or group of works on different terms than
are set forth in this agreement, you must obtain permission in writing
from the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the manager of
the Project Gutenberg™ trademark. Contact the Foundation as set
forth in Section 3 below.

1.F.

1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
works not protected by U.S. copyright law in creating the Project
Gutenberg™ collection. Despite these efforts, Project Gutenberg™
electronic works, and the medium on which they may be stored, may
contain “Defects,” such as, but not limited to, incomplete, inaccurate
or corrupt data, transcription errors, a copyright or other
intellectual property infringement, a defective or damaged disk or
other medium, a computer virus, or computer codes that damage or
cannot be read by your equipment.

1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the “Right
of Replacement or Refund” described in paragraph 1.F.3, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
Gutenberg™ trademark, and any other party distributing a Project
Gutenberg™ electronic work under this agreement, disclaim all
liability to you for damages, costs and expenses, including legal
fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
PROVIDED IN PARAGRAPH 1.F.3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
DAMAGE.

1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
written explanation to the person you received the work from. If you
received the work on a physical medium, you must return the medium
with your written explanation. The person or entity that provided you
with the defective work may elect to provide a replacement copy in
lieu of a refund. If you received the work electronically, the person
or entity providing it to you may choose to give you a second
opportunity to receive the work electronically in lieu of a refund. If
the second copy is also defective, you may demand a refund in writing
without further opportunities to fix the problem.

1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth
in paragraph 1.F.3, this work is provided to you ‘AS-IS’, WITH NO
OTHER WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT
LIMITED TO WARRANTIES OF MERCHANTABILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.

1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied
warranties or the exclusion or limitation of certain types of
damages. If any disclaimer or limitation set forth in this agreement
violates the law of the state applicable to this agreement, the
agreement shall be interpreted to make the maximum disclaimer or
limitation permitted by the applicable state law. The invalidity or
unenforceability of any provision of this agreement shall not void the
remaining provisions.

1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
providing copies of Project Gutenberg™ electronic works in
accordance with this agreement, and any volunteers associated with the
production, promotion and distribution of Project Gutenberg™
electronic works, harmless from all liability, costs and expenses,
including legal fees, that arise directly or indirectly from any of
the following which you do or cause to occur: (a) distribution of this
or any Project Gutenberg™ work, (b) alteration, modification, or
additions or deletions to any Project Gutenberg™ work, and (c) any
Defect you cause.

Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg™

Project Gutenberg™ is synonymous with the free distribution of
electronic works in formats readable by the widest variety of
computers including obsolete, old, middle-aged and new computers. It
exists because of the efforts of hundreds of volunteers and donations
from people in all walks of life.

Volunteers and financial support to provide volunteers with the
assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg™’s
goals and ensuring that the Project Gutenberg™ collection will
remain freely available for generations to come. In 2001, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
and permanent future for Project Gutenberg™ and future
generations. To learn more about the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation and how your efforts and donations can help, see
Sections 3 and 4 and the Foundation information page at www.gutenberg.org.

Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation

The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non-profit
501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
Revenue Service. The Foundation’s EIN or federal tax identification
number is 64-6221541. Contributions to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation are tax deductible to the full extent permitted by
U.S. federal laws and your state’s laws.

The Foundation’s business office is located at 809 North 1500 West,
Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887. Email contact links and up
to date contact information can be found at the Foundation’s website
and official page at www.gutenberg.org/contact

Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation

Project Gutenberg™ depends upon and cannot survive without widespread
public support and donations to carry out its mission of
increasing the number of public domain and licensed works that can be
freely distributed in machine-readable form accessible by the widest
array of equipment including outdated equipment. Many small donations
($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
status with the IRS.

The Foundation is committed to complying with the laws regulating
charities and charitable donations in all 50 states of the United
States. Compliance requirements are not uniform and it takes a
considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
with these requirements. We do not solicit donations in locations
where we have not received written confirmation of compliance. To SEND
DONATIONS or determine the status of compliance for any particular state
visit www.gutenberg.org/donate.

While we cannot and do not solicit contributions from states where we
have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
against accepting unsolicited donations from donors in such states who
approach us with offers to donate.

International donations are gratefully accepted, but we cannot make
any statements concerning tax treatment of donations received from
outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff.

Please check the Project Gutenberg web pages for current donation
methods and addresses. Donations are accepted in a number of other
ways including checks, online payments and credit card donations. To
donate, please visit: www.gutenberg.org/donate.

Section 5. General Information About Project Gutenberg™ electronic works

Professor Michael S. Hart was the originator of the Project
Gutenberg™ concept of a library of electronic works that could be
freely shared with anyone. For forty years, he produced and
distributed Project Gutenberg™ eBooks with only a loose network of
volunteer support.

Project Gutenberg™ eBooks are often created from several printed
editions, all of which are confirmed as not protected by copyright in
the U.S. unless a copyright notice is included. Thus, we do not
necessarily keep eBooks in compliance with any particular paper
edition.

Most people start at our website which has the main PG search
facility: www.gutenberg.org.

This website includes information about Project Gutenberg™,
including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.